miércoles, 10 de septiembre de 2014

5 Poemas de Margarida Miró





















He caminat milles i milles
amb el meu jo més elèctic
sense sabre que cercava
la pedra més senzilla
Besa'm! Ja som la resta d'un naufragi

***

Des d'aquest moment
em declar lliure
de tota línia imaginària
Des d'aquest moment
sé que podría fer miracles

***

Som tan múltiple
que desconcertaría mariners
per les meves amples geografies
Què en faré d'aquesta mar pròpia?
Per què m'ho amagava la llengua universal?
Si són els blaus, verds i blancs
tan naturals
per a la mar
ho són per
tenyir-me l'ànima

***

Fins i tot
arrebossada d'arena
quedo aferrada
als teus llavis

***

Em pots acompanyar
però sense gaire nosa
ja no sóc dona fàcil.
Un dia despertaràs
i avorrida
de nombres triples
colors de lluna
i pell de poesia
emprendràs camí
cap a terres de la raó
i aleshores, acabaré
de desplegar
l'excés de dona
que em batega dintre



Poemes amablement cedits per na Marga Miró
des d'aquí, el meu agraïment i estima.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada